Avui començo una cosa diferent. Escriure públicament. L'objectiu és clar: alliberar la creativitat durant tant de temps amagada, per por.A partir d'ara, tinc una nova motivació. Millorar les meves habilitats de comunicació i assolir fites fins ara impensables.
Les idees em volten pel cap a mil revolucions. Per on començo? El repte del paper en blanc.
Vull fer-ho amb la idea que m'ha dut fins aquí. La contradicció, aquell camí que s'allarga o s'escurça tant com es vulgui. L'avantatge de la seva existència és l'entrada en joc d'una habilitat, que és així com la considero: la capacitat de decisió davant l'interrogant que planteja la contradicció.
Cap on anar? Què faig davant d'aquesta situació? Si tiro per A, m'equivoco? Si tiro per B encerto? Si l'opció X és l'adequada, per què em costa renunciar a la Y, que és la inadequada? Ni que dir que les pessigolles a l'estómac són talment com decidir saltar l'abisme amb un o dos salts, o tres, o no saltar.
Contradicció, decisió per resoldre el conflicte intern. Falta una cosa. La conseqüència de tot plegat. Les emocions. Truquen a la porta quan menys t'ho esperes i la durada de la seva estada depèn únicament de cadascú. Per això, cal conèixer-les, saludar-les i saber quan és el moment que la visita s'acabi. Algunes desitgem que entrin i surtin ràpidament, però acostumen a ésser les mes tossudes i amb un gust més amarg. D'altres, acoronen i s'apropen sense volta ni solta. Aquestes acostumen a ser les més dolces i les més agraïdes.
Al cap i a la fi, totes elles procedeixen de dues famílies. Dolor i plaer. Extrems i complementaris. Necessàries per conèixer quan el pèndol s'atança cap una tendència, i òbviament, per decidir si escollim l'equilibri entre ambdues emocions, o bé identifiquem sentiments més propers a una d'elles.
I així, ja tenim el menú que ens guiarà durant tota una vida. La psicologia i la filosofia més propera a l'humanisme dibuixen etapes clarament definides a partir de les quals comença la presa de decisions per començar a afrontar el repte personal que ens plantegen les contradiccions: dibuixar el full de ruta vital.
Però això ara no toca. Serà un altre dia. Avui només volia començar una nova etapa. La incertesa és una bona aliada. Per aquesta raó, em plantejo aquesta aventura sense pretensions. Fins que em cansi de caminar per aquí.
Com vaig llegir una vegada,
Bon camí!
quina paraula
tan curta de dir
i tan llarga de fer.
Gràcies a tots i a totes!
