Sense presses i amb les idees clares, els somnis esdevenen reals quan toca. Ni el lloc ni el moment són rellevants, només compta el creuament adequat de fets i de persones.Fa unes setmanes vaig tractar sobre els objectius pendents. Doncs bé, ara en tinc menys, perquè recapitulant al post de la Lluna, he fet el segon pas i una mica més en direcció a la il·lusió descrita aleshores. Un cop més, la visualització creativa ha donat fruïts. Ara sí que toca.
Aquells que em coneixen una mica més, saben de què parlo si alhora d’assolir fites personals poso com a exemple pràctic l’exercici d’imaginar un lloc per estacionar el cotxe amb facilitat, a la primera o sense perdre gaire temps. Una màxima que he aplicat en la recerca de parella. Dit i fet.
Segons els eslògans associats als colors, diuen que el verd correspon a l’esperança. Desconec si ets una persona amb molta o poca fe, el que sí et puc dir és que ja pots saber entre línies el nom de la persona que m'ha robat el cor, i viceversa, durant el meu trajecte cap a la Lluna.
Una història poc convencional, com no podia ser d’una altra manera. A persones diferents, experiències originals o poc comuns. Així d'esplèndida és la màgia creativa, amb el beneplàcid de la ciència, per allò de l’arxiconeguda teoria de l’atracció entre energies similars, positives o negatives...
L'encontre m’ha recordat el pacte subscrit amb ses majestats reials, perquè estava inclòs en la carta als Reis enviada fa pocs mesos. A fets consumats, sembla ser que la missiva finalment va arribar al seu destí, més aviat del que em pensava. Coses que passen.
