Vet aquí la retrobada. Si les dites i els refranys populars han persistit és per alguna raó. L'aventura encetada fa un temps s'ha acabat. Tenia ganes de tornar a casa, als meus orígens, allà on va començar tot, allà on neix la màgia, allà on el camp és fèrtil.
El camí ha estat sinuós. L'ego es va destapar, cruel i despiatat, sense escrúpols.
He conegut "mi lado oscuro de la mente" i fa por, la veritat. Fantasmes que paralitzen, bloquejen i trastornen. La bogeria va treure el nas, però vaig abortar a temps. L'operació ha deixat seqüeles, unes cicatrius que em recordaran la ferida soferta. La "cirurgia" ha anat bé. Ara estic en plena convalescència emocional. Convertir l'enemic en un aliat necessita paciència, treball de camp i aire per respirar. Uns ingredients simples i infinits.
Sento una espurna d'il·lusió, d'energia, de renaixement interior, amb ganes de continuar explorant cap el meu interior. Un viatge a l'introspecció. Un cop d'ull a la primera entrada d'aquest blog em fa somriure...Ara entenc la resistència i la bel·ligerància del meu ego. He patit atacs de pànic, he conegut què és la por a la por i la solució: que l'antídot està dins la mateixa por.
Com diu el refrany, el perill del verí està en la dosi. Quina paradoxa oi?
Com diu el refrany, el perill del verí està en la dosi. Quina paradoxa oi?
