Pel que sembla, la màxima de predicar amb l’exemple va perdent adeptes, al costat d’altres pèrdues significatives. Des de temps, en el meu entorn habitual detecto una bretxa generacional ben definida. No cal mirar gaire enrera, només una mica.Entre l’EGB i l’ESO. Entre la carrera universitària dels 5 anys i la dels crèdits, i la futura Bolonya. Entre un respecte a les aules i la indefinició del cos docent. Entre la mà dura i la mà tova. Entre l’esforç (no confondre amb patir) i l’èxit immediat. Entre la guàrdia civil i els mossos d’esquadra. Entre la televisió de 5 canals i la TDT. Entre el violador de l’eixample i els violadors menors d'edat.
Entre tot això, i més, tinc la sensació que formo part d’una generació hereva d’una prioritat de valors diferent a l’actual, en un moment en què la comunitat era poc conscient de la seva llibertat. Ara que la tenen tota, absolutament tota, s’han perdut pel camí bona part dels referents que un dia em van ser útils alhora de definir la meva personalitat.
