Un munt de mesos amb el blog desatès, i de sobte escolto la música amb falques publicitàries, o que alguns links ja no existeixen...Toca ITV. Una revisió que coincideix amb un dia mediàticament reiteratiu, perquè és 23-F. Han passat tres dècades ja, i encara avui es continua filtrant informació amb detalls desconeguts que fan sobreviure el mite del cop d'estat. D'això es tracta, de recordar mites, com les llegendes urbanes. Trenta anys són molts anys, tants com una generació adulta. La memòria històrica cada vegada està més orfe de mites i del seu significat associat.Vivim en temps combulsos, i això tot just és el principi del final. Molts canvis en poc temps. L'univers es belluga, però ignoro si ho fa en el sentit de les agulles del rellotge. La primavera àrab, els tòxics bancaris, la tendència cap a les polítiques de dretes, tancaments empresarials massius, llistes d'aturats consolidades, drets socials retallats, etc. Retrocedim o fem neteja?
Últimament, una de les bones notícies és la pressió social al voltant de les execucions hipotecàries. Hi ha una esquerda, encara minúscula, que podria esdevenir en enderroc. Perquè alguns podran gaudir d'una segona oportunitat si prospera la tendència latent a tancar el deute amb els bancs i caixes entregant les claus de l'habitatge familiar hipotecat. Una oportunitat que no han tingut els que el van perdre abans del 2008. Un petit pas per a un bon canvi. Avancem?
Com tot a la vida, de tant en tant cal revisar els fonaments perquè els pilars continuïn garantint solidesa durant trenta anys més.
