D'un llibre inacabat d'en Paulo Coelho, La bruixa de Portobello, em va cridar l'atenció la definició següent. Diu així:- Saps què és un mestre? Ara t'ho dic: no és el qui ensenya una cosa, sinó el qui inspira l'alumne a donar el millor de si mateix per descobrir allò que sap.
Qualsevol ofici pivota sobre el binomi mestre-aprenent, amb l'objectiu de perllongar en el temps una tasca tradicional, fins que un dia s'esgota l'art d'aquella artesania. El cicle es completa quan l'aprenent esdevé mestre.
En l'ofici de viure passem per diverses etapes fins que, a poc a poc, comencem a esdevenir mestres propis del nostre ofici. Abans, hem recorregut un llarg camí aprenent i observant, sovint inconscientment, de la mà de persones que han deixat la seva petjada dins nostre. Són mestres amb noms diversos, com ara la família, l'amistat, l'escola, la feina, la malaltia, el sexe, el conflicte, la frustració, els desencontres, l'enamorament, la mort, els límits, el patiment, allò imprevist, i més.
L'art de la vida és una disciplina integrada per un cos docent força variat. En els inicis, els mestres són imposats per decret, perquè no els escollim. A mesura que l'edat biològica avança, comencem a ser més lliures i disposem del dret d'escollir el proper mestre que ens inspirarà. Alguns els recordem amb regust amarg, són lliçons (experiències) que han costat moltíssim d'aprendre, hem repetit cursos (errors). D'altres són més dolços d'anyorar, hem après amb el mètode de la simplicitat, la humiltat, el sentit de l'humor i la comprensió. Tots plegats han dibuixat un xic de la nostra personalitat.
Ara que, de mestres, tants com gustos i colors. Ensopegar amb un de bo i aviat, molt abans que ens atrapi l'aleman (Mister Alzheimer), no depèn de la divina providència, sinó d'una cosa tan senzilla com la voluntat de millorar la nostra essència i compartir-la com un calidoscopi, perquè tot depèn de com t'ho miris.
Ets monocromàtic o multicolor?
