L’espai d’avui gira al voltant dels objectius pendents, no assolits, en consonància amb la filosofia d’un post publicat fa uns mesos. Es tracta de donar un cop d’ull al rànquing d’aleshores i revisar la classificació actual.
El títol m'ha semblat una metàfora prou bona per il·lustrar la percepció (subjectiva) sobre la resistència d'algunes fites, o fins a quin punt les podem arribar a sentir llunyanes, quan en realitat són a un pam dels nostres nassos. Amb la voluntat d’escurçar distàncies i d'optimitzar recursos, he posat fil a l’agulla i sense embuts per cercar una solució salina que m'apropi al meu top ten particular.
La qual cosa em situa davant la disjuntiva d’exposar o d’ometre tot allò que faci referència a la meva classificació personal. Ab initio, una decisió incòmoda, resolta a favor de la seva publicació. Al cap i a la fi, com ja vaig tractar, els efectes de la paraula escrita són més poderosos que l’anonimat i els seus derivats.
Un dels propòsits és iniciar novament una relació estable de parella. Allò del viatge compartit durant un bona part del recorregut. El primer pas és conèixer candidats amb condicions similars a les meves. Doncs bé, i aquí arriba la reflexió d’avui, aposto de manera conscient per les plataformes virtuals com a complement per ampliar el ventall de la pesca tradicional. M'ho plantejo de manera divertida, amb sentit de l'humor, valorant els riscos que internet posa a l'abast.
Formo part d’una generació que ha contemplat la fusió del món real amb el virtual, amb la tendència a perdre de vista la frontera que separa els dos universos. Ningú ha dit que un sigui millor o pitjor que l’altre, ambdós presenten pros i contres. Com tot, es tracta d’una qüestió d’equilibris i de sentit comú. L'èxit o el fracàs es valora en funció de l’experiència viscuda, i per això tots dos poden ser útils per propulsar la interacció humana. L'un toca de peus a terra, i l'altre facilita una aproximació que, altrament, seria improbable en circumstàncies normals.
El títol m'ha semblat una metàfora prou bona per il·lustrar la percepció (subjectiva) sobre la resistència d'algunes fites, o fins a quin punt les podem arribar a sentir llunyanes, quan en realitat són a un pam dels nostres nassos. Amb la voluntat d’escurçar distàncies i d'optimitzar recursos, he posat fil a l’agulla i sense embuts per cercar una solució salina que m'apropi al meu top ten particular.
La qual cosa em situa davant la disjuntiva d’exposar o d’ometre tot allò que faci referència a la meva classificació personal. Ab initio, una decisió incòmoda, resolta a favor de la seva publicació. Al cap i a la fi, com ja vaig tractar, els efectes de la paraula escrita són més poderosos que l’anonimat i els seus derivats.
Un dels propòsits és iniciar novament una relació estable de parella. Allò del viatge compartit durant un bona part del recorregut. El primer pas és conèixer candidats amb condicions similars a les meves. Doncs bé, i aquí arriba la reflexió d’avui, aposto de manera conscient per les plataformes virtuals com a complement per ampliar el ventall de la pesca tradicional. M'ho plantejo de manera divertida, amb sentit de l'humor, valorant els riscos que internet posa a l'abast.
Formo part d’una generació que ha contemplat la fusió del món real amb el virtual, amb la tendència a perdre de vista la frontera que separa els dos universos. Ningú ha dit que un sigui millor o pitjor que l’altre, ambdós presenten pros i contres. Com tot, es tracta d’una qüestió d’equilibris i de sentit comú. L'èxit o el fracàs es valora en funció de l’experiència viscuda, i per això tots dos poden ser útils per propulsar la interacció humana. L'un toca de peus a terra, i l'altre facilita una aproximació que, altrament, seria improbable en circumstàncies normals.
El compte enrera ha començat. D'aquí un temps, estaré en disposició de fer un balanç de resultats. Per ara, només puc avançar que, virtualment, he descartat i m'han descartat, i en d'altres casos l'interès continua viu, igual que m'ha succeït en el món real. La diferència, valuosa, és la velocitat amb què hom pot intuir entrelínies quina mena de personalitat hi ha a l'altre costat de la pantalla. M'agradaria equivocar-me, si bé en això, els errors m'han deixat de banda gairebé sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada