Hivernacle d'habilitats

En el darrer programa d'en Punset, l'expert de torn qüestionava el sistema educatiu actual, i amb raó. El mètode està obsolet en el món occidental de les TIC, el germà ric del planeta, perquè el sistema d'aprenentatge s'ha transformat en una font d'avorriment, fent sorgir la desmotivació en l'alumnat novell. El rovell de l'ou és trobar la clau de volta per redreçar la funció social de l'escola. Aquest desllorigador permetrà detectar la font d'estímuls que actualment ens demanen les generacions més joves i adaptar els canals de transmissió i assimilació del coneixement als temps actuals (la capacitat d'adaptació és predicable a tots els nivells, escola inclosa). D'aquesta manera es pot començar a esvair la frontera entre els diagnòstics erronis de TDAH i les causes reals del dèficit d'atenció en la canalla.

Aquesta crítica no és gratuïta perquè, tard o d'hora, les persones adultes s'incorporen al món del treball, un caldo de cultiu per treure profit de les seves habilitats innates, descobertes i potenciades durant l'etapa escolar, amb l'ajut de mestres i la família. Aquest binomi instructor és un motor d'exploració eficaç per optimitzar la vida laboral en actiu. D'aquí, doncs, la importància que un mateix prengui consciència d'allò que sap fer bé amb naturalitat i sense esforç afegit, per assolir més satisfacció en l'àmbit laboral i, de retruc, augmentar voluntàriament el rendiment de la salut mental i física a un cost de producció nul o molt lleu.

Posats a fer números, considero interessant conèixer aquest tipus de rendibilitat personal, perquè en aquest mercat tots tenim un preu. L'aposta per una política coherent en recursos humans repercuteix en el marge de benificis, perquè tothom guanya. En fi, que aquesta reflexió m'ha vingut al cap després de rebobinar sobre la meva vida laboral i del "reset" fet oportunament. Això no ho vaig aprendre a l'escola ni tampoc a casa, sinó gràcies a l'experiència. Cadascú té fe en la seva medicina.

Biblioteràpia

Fa unes setmanes, i arran d'una redecoració domèstica, vaig parar atenció a la meva biblioteca personal, nascuda a partir de lectures voluntàries, lliurement escollides, després de descobrir l'oci de llegir sense obligació. Per tant, no guardo cap llibre de les meves etapes de formació obligatòria i superior.

Del grapat de llibres acumulats, una part van anar a parar a les meves mans perquè buscava respostes. Una mena de recerca del grial. A diferència de l'Indiana Jones, el punt de partida sempre començava per un passeig per les llibreries fins que, sense cap criteri aparent, em fixava en un títol determinat. Si o sí, estava convençuda de l'elecció. Un impuls, un pressentiment.

Els records d'aquesta aventura m'han refrescat aquells moments de confusió, de dubtes, d'impaciència i de bogeries. Havia pensat en incorporar un apartat amb una selecció de títols, però n'he desistit perquè la seva eficàcia estava garantida perquè jo volia trobar les respostes que buscava. Allò que em resulta útil a mi, no significa que ho sigui per a tú. Des d'aleshores, utilitzo aquest mètode per orientar-me, entre d'altres recursos, i, si algú em pregunta, li explico aquesta història, títols inclosos.

També m'ha refrescat que una vegada vaig deixar un d'aquests llibres. Encara l'espero. La destinatària el va perdre i ara el llibre està descatalogat. Si per coses de la vida, l'extraviadora de llibres prestats em llegeix, et recordo que anava d'unes converses amb el d'allà dalt.

Més veritats

Divendres per la tarda i tres veritats m'han cridat l'atenció durant la jornada. Les he descobert a la Vanguardia i durant la remissió del programa "Singulars", que linkejo al bloc.

Veritat 1: L'autor, l'escriptor Jordi Pérez, amb el següent titular: "Decir cosas en cada frase es mucho más difícil que enrollarse". Recomano la lectura de l'article, i llegiré el llibre "Como escribir claro" perquè em fascina la redacció simple amb contingut clar. Una virtut a l'abast de tothom. El secret, pràctica, pràctica i més práctica, llevat dels afortunats que neixen amb aquest do, com ara els de ciències. Breu i clar. Una estratatègia d'èxit en el camp de la comunicació. En el meu àmbit, prefereixo fulminar amb 4 línies que amb 4 folis.

Veritat 2: L'autor, Borja Mateo, advocat i expert en mercat immobiliari: "Els pisos encara baixaran de mitjana un 46% més". M'he quedat enganxada a l'entrevista. Una afirmació basada en dades reals, que revela la fal·làcia del discurs oficial. També llegiré el seu llibre, "La verdad sobre el mercado immobiliario". Està a punt de caure un tercer mite (els dos primers, ja han caigut): que els pisos continuaran baixant molt. Estic contenta perquè el valor del meu habitatge és just, segons la fórmula de càlcul exposada al programa. En cas de necessitat, tinc els beneficis garantits. Ara ja tinc clar que mai es reformarà la llei hipotecària. El drama social s'agreujarà i haurà més pobres sense sostre digne.

Veritat 3: L'autor, Pablo Fernández Berrocal, doctor en psicologia: "Les persones més felices no són les més intel·ligents". El coneixement ocupa poc espai. La felicitat, molt. Està bé saber, amb mesura. Un test d'intel·ligència no mesura els sentiments ni les emocions. Conec algunes persones que, amb un kilo menys de cervell intel·ligent, serien més felices. També m'interessa un dels seus llibres, "Corazones inteligentes".

Veritat 4 (de propina): "Tu, que m'estàs llegint, acabes de deixar un rastre que et serà difícil eliminar". Collita pròpia. Una reflexió sobre el dret a l'oblit. La teva pista és només la punta de l'iceberg.

Que tingueu bon carnaval!