Fa unes setmanes, i arran d'una redecoració domèstica, vaig parar atenció a la meva biblioteca personal, nascuda a partir de lectures voluntàries, lliurement escollides, després de descobrir l'oci de llegir sense obligació. Per tant, no guardo cap llibre de les meves etapes de formació obligatòria i superior.
Del grapat de llibres acumulats, una part van anar a parar a les meves mans perquè buscava respostes. Una mena de recerca del grial. A diferència de l'Indiana Jones, el punt de partida sempre començava per un passeig per les llibreries fins que, sense cap criteri aparent, em fixava en un títol determinat. Si o sí, estava convençuda de l'elecció. Un impuls, un pressentiment.
Els records d'aquesta aventura m'han refrescat aquells moments de confusió, de dubtes, d'impaciència i de bogeries. Havia pensat en incorporar un apartat amb una selecció de títols, però n'he desistit perquè la seva eficàcia estava garantida perquè jo volia trobar les respostes que buscava. Allò que em resulta útil a mi, no significa que ho sigui per a tú. Des d'aleshores, utilitzo aquest mètode per orientar-me, entre d'altres recursos, i, si algú em pregunta, li explico aquesta història, títols inclosos.
També m'ha refrescat que una vegada vaig deixar un d'aquests llibres. Encara l'espero. La destinatària el va perdre i ara el llibre està descatalogat. Si per coses de la vida, l'extraviadora de llibres prestats em llegeix, et recordo que anava d'unes converses amb el d'allà dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada