Bandes sonores

M'he aficionat tard a la música, i mica en mica la col·lecció es va ampliant. En ocasions, m'han succeït coses extraordinàries que van néixer a partir d'una cançó i unes imatges al cap. Més tard, allò que un dia vaig imaginar es va convertir en realitat.

La música té quelcom d'especial, ens acompanya per tot arreu, sense molestar. M'agrada, especialment quan sento que m'arriba més enllà. Ho sé perquè el meu ritme cardíac s'accelera una mica. Una mena d'amor a primera vista. Alguna cosa està connectant amb mi, i em motivo. Aleshores, el temps s'atura un instant, m'aquieto i deixo via lliure a la imaginació.

Durant la meva vida he pogut identificar moments viscuts per una sintonia. Ni tan sols la millor de les fotografies podria captar l'essència d'aquell instant. M'agrada anar composant la meva pròpia banda sonora.

Curiosament, un fenomen similar succeix entre les persones. Algunes connecten a la primera, sense saber ben bé per què. D'altres ni amb cola. La complicitat que sorgeix d'un intercanvi de mirades, d'un somriure o d'un silenci, és una de les millors melodies que conec.

Ara tinc un altre còmplice. Aquest petit blog. La paraula escrita, com la música, són màgiques. Benvingut al món de la màgia.

Que tinguem sort

Per acabar la setmana, he escollit una cançó d’en LLuís LLach, que porta per títol el post que estàs llegint. Si ho prefereixes, pots acompanyar la lectura de la seva lletra al ritme de la música que més t'agradi, versió original inclosa. Bon cap de setmana!

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Ferides i cicatrius

Per experiència pròpia, ferir sentiments és fàcil. Només cal detectar el punt feble, disposar de bona punteria i disparar una fletxa a la jugular. Si t’acostes massa aviat, millor que sigui amb cautela, perquè és una llei natural que tot animal ferit es defensa atacant. I les persones, encara que humanes, som animals de costums.

A vegades, l’única manera d’esbrinar per què som vulnerables és que algú ens fereixi. En situacions de debilitat malmesa, només conec una solució per no ferir de retruc a l'autor que ens destapa una escletxa pròpia. La distància.

Una altra cosa diferent és la ferida que cicatritza bé, i que acostuma anar companyada d’allò que en castellà s’anomena “desapego”. Val a dir que no és el mateix que la indiferència, que per alguns pot resultar una cicatriu inquietant i malèvola.

Per a mi, ambdues són igual d’útils. La primera perquè facilita l’autonomia emocional sense perdre ni un gram de comprensió. La segona perquè discrimina i allunya els obstacles que s’interposen en el camí cap al cim.

Així m’acomiado de l’estiu per donar la benvinguda a la tardor.

Simplement, poesia

Algun dia m’agradaria escriure poesia. De moment, la llegeixo tímidament. A la família hi ha una petita poetesa que, amb geniuda facilitat, composa tota mena de versos i de contes. Ara no està per romanços, perquè la seva tesina li té el cor i el cap robats.

Espero que ben aviat pugui dedicar un poema a les meves germanes. L'Anna, la petita, i l'Ester, que en breu marxarà ben lluny.

De poesia, com les persones, n'hi ha per a tots els gustos i per a qualsevol moment. Poesia per llegir en silenci o bé en companyia, durant la nit i el dia o pel capvespre, dins del llit, en una sala d'espera, al tren o a prop del mar, per escoltar a la ràdio o en un concert de música, per recitar o composar cançons, per regalar, per emocionar o per compartir en un blog.

Poema
Joan Brossa

A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la trascendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

Un sonet per a tu
Miquel Martí i Pol

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

Kit d'exploradora

Tinc nous horitzons. El meu equip està format per una brúixola, cinc passions, caliu familiar i una decisió. És així de simple. Aventurar-me significa partir de zero. És el que em ve de gust.

Aixeco un nou vol, amb la calma, més lleuger, diferent, perquè m’he desfet de molts lligams, llevat del niu familiar. Les seves ales fan el meu vol més tranquil i segur, com l'àliga.

Potser no ho entendràs, però és la meva història, no la teva. Deslligar-se de la seguretat, d’allò conegut o familiar, d'una estabilitat econòmica o d’un estatuts social, són àncores invisibles que maquillen una sola veritat: la por al canvi, al fracàs, al rebuig o a la soledat.

Unes pors que he perdut pel camí, i que m’ajuden a comprendre la paràlisi del saltador de trampolins. Si algun dia sents que de debò vols saltar, estaré al teu costat per donar-te una empempta. Tots l’hem necessitada.

En cas d’encetar un debat sobre la meva decisió (que reitero, no és la teva), prefereixo escoltar l'opinió d’aquells que hagin passat a l'acció. Per a mi, serà una bona opinió, tant del dret com del revés, perquè estarà basada en l’experiència, no en la teoria.

Com deia en Josep Pla, opinar sense experimentar és de covards.

Les coses clares i la xocolata espessa

Fins ara, he netejat per buidar i fer més espai. Així em renovo. Respirant aire més fresc.

La ventilació s'ha endut dolor acumulat, com l'armari que guarda roba d'anys anteriors, i que em resistia a llençar, per molt ben conservats que estiguin jerseis, camises i vestits, o bé confiant en el cicle de la moda del "todo vuelve". Estava apretadíssim. Van ser útils una vegada, dues no.

Per tant, agafa't bé perquè la inèrcia del blog canvia de rumb. No t'espantis. Lamento decepcionar-te, però ja m'he cansat de parlar sobre el dolor. Ja va sent hora que t'encomani la meva energia. Si et quedes a prop, segur que et contagies.

Et proposo un joc. No t'avorriràs. Consisteix a averiguar si de debò tens clar què vols. Si creus que sí, observa els resultats. Si malgrat tenir les idees clares, els resultats no acompanyen, el joc et donarà pistes. De fet, la manca de resultats és la primera pista. Una discrepància interna. La juguesca no és una idea original meva, sinó inspirada en la lectura d'un parell de llibres.

Per començar només necessites tres coses: llapis, paper i temps. Fes dues llistes.

Una, amb tot allò que t'emociona, t'apassiona o et fa vibrar, amb frases breus i clares. Després, tria les més importants i fes un ranquing del 1 al 5. Per tenir clar què vols, prioritza. En cas de dubte, contesta't la pregunta "si només pogués triar una de les dues, amb quina em quedaria?". Aquesta llista de passions serà íntima i només teva.

La segona serà la llista de talents propis, allò que fas bé amb facilitat, de manera natural. No siguis modest i observa't bé. Demana un cop de mà al teu cercle més proper. Explica el motiu de la teva pregunta. Descubriràs coses de tu mateix que desconeixes. Vaig fer l'exercici, i el resultat final va ser una llista més àmplia que el primer borrador. M'ho vaig passar molt bé durant els interrogatoris.

Observa la resposta del teu interlocutor quan li plantegis la pregunta. Potser li sorprèn la teva iniciativa, perquè fins ara ningú li hagi fet aquesta mena de consulta, o bé li resulti incòmode expressar allò que sent, o no es vulgui comprometre. Fins i tot, pot ser ell qui et sorprengui. Pren bona nota de quines sensacions vas experimentant.

La por només s'esfuma quan li plantes cara. Arrisca't amb simpatia.