Fins ara, he netejat per buidar i fer més espai. Així em renovo. Respirant aire més fresc.
La ventilació s'ha endut dolor acumulat, com l'armari que guarda roba d'anys anteriors, i que em resistia a llençar, per molt ben conservats que estiguin jerseis, camises i vestits, o bé confiant en el cicle de la moda del "todo vuelve". Estava apretadíssim. Van ser útils una vegada, dues no.
Per tant, agafa't bé perquè la inèrcia del blog canvia de rumb. No t'espantis. Lamento decepcionar-te, però ja m'he cansat de parlar sobre el dolor. Ja va sent hora que t'encomani la meva energia. Si et quedes a prop, segur que et contagies.
Et proposo un joc. No t'avorriràs. Consisteix a averiguar si de debò tens clar què vols. Si creus que sí, observa els resultats. Si malgrat tenir les idees clares, els resultats no acompanyen, el joc et donarà pistes. De fet, la manca de resultats és la primera pista. Una discrepància interna. La juguesca no és una idea original meva, sinó inspirada en la lectura d'un parell de llibres.
Per començar només necessites tres coses: llapis, paper i temps. Fes dues llistes.
Una, amb tot allò que t'emociona, t'apassiona o et fa vibrar, amb frases breus i clares. Després, tria les més importants i fes un ranquing del 1 al 5. Per tenir clar què vols, prioritza. En cas de dubte, contesta't la pregunta "si només pogués triar una de les dues, amb quina em quedaria?". Aquesta llista de passions serà íntima i només teva.
La segona serà la llista de talents propis, allò que fas bé amb facilitat, de manera natural. No siguis modest i observa't bé. Demana un cop de mà al teu cercle més proper. Explica el motiu de la teva pregunta. Descubriràs coses de tu mateix que desconeixes. Vaig fer l'exercici, i el resultat final va ser una llista més àmplia que el primer borrador. M'ho vaig passar molt bé durant els interrogatoris.
Observa la resposta del teu interlocutor quan li plantegis la pregunta. Potser li sorprèn la teva iniciativa, perquè fins ara ningú li hagi fet aquesta mena de consulta, o bé li resulti incòmode expressar allò que sent, o no es vulgui comprometre. Fins i tot, pot ser ell qui et sorprengui. Pren bona nota de quines sensacions vas experimentant.
La por només s'esfuma quan li plantes cara. Arrisca't amb simpatia.
La ventilació s'ha endut dolor acumulat, com l'armari que guarda roba d'anys anteriors, i que em resistia a llençar, per molt ben conservats que estiguin jerseis, camises i vestits, o bé confiant en el cicle de la moda del "todo vuelve". Estava apretadíssim. Van ser útils una vegada, dues no.
Per tant, agafa't bé perquè la inèrcia del blog canvia de rumb. No t'espantis. Lamento decepcionar-te, però ja m'he cansat de parlar sobre el dolor. Ja va sent hora que t'encomani la meva energia. Si et quedes a prop, segur que et contagies.
Et proposo un joc. No t'avorriràs. Consisteix a averiguar si de debò tens clar què vols. Si creus que sí, observa els resultats. Si malgrat tenir les idees clares, els resultats no acompanyen, el joc et donarà pistes. De fet, la manca de resultats és la primera pista. Una discrepància interna. La juguesca no és una idea original meva, sinó inspirada en la lectura d'un parell de llibres.
Per començar només necessites tres coses: llapis, paper i temps. Fes dues llistes.
Una, amb tot allò que t'emociona, t'apassiona o et fa vibrar, amb frases breus i clares. Després, tria les més importants i fes un ranquing del 1 al 5. Per tenir clar què vols, prioritza. En cas de dubte, contesta't la pregunta "si només pogués triar una de les dues, amb quina em quedaria?". Aquesta llista de passions serà íntima i només teva.
La segona serà la llista de talents propis, allò que fas bé amb facilitat, de manera natural. No siguis modest i observa't bé. Demana un cop de mà al teu cercle més proper. Explica el motiu de la teva pregunta. Descubriràs coses de tu mateix que desconeixes. Vaig fer l'exercici, i el resultat final va ser una llista més àmplia que el primer borrador. M'ho vaig passar molt bé durant els interrogatoris.
Observa la resposta del teu interlocutor quan li plantegis la pregunta. Potser li sorprèn la teva iniciativa, perquè fins ara ningú li hagi fet aquesta mena de consulta, o bé li resulti incòmode expressar allò que sent, o no es vulgui comprometre. Fins i tot, pot ser ell qui et sorprengui. Pren bona nota de quines sensacions vas experimentant.
La por només s'esfuma quan li plantes cara. Arrisca't amb simpatia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada