Per experiència pròpia, ferir sentiments és fàcil. Només cal detectar el punt feble, disposar de bona punteria i disparar una fletxa a la jugular. Si t’acostes massa aviat, millor que sigui amb cautela, perquè és una llei natural que tot animal ferit es defensa atacant. I les persones, encara que humanes, som animals de costums.A vegades, l’única manera d’esbrinar per què som vulnerables és que algú ens fereixi. En situacions de debilitat malmesa, només conec una solució per no ferir de retruc a l'autor que ens destapa una escletxa pròpia. La distància.
Una altra cosa diferent és la ferida que cicatritza bé, i que acostuma anar companyada d’allò que en castellà s’anomena “desapego”. Val a dir que no és el mateix que la indiferència, que per alguns pot resultar una cicatriu inquietant i malèvola.
Per a mi, ambdues són igual d’útils. La primera perquè facilita l’autonomia emocional sense perdre ni un gram de comprensió. La segona perquè discrimina i allunya els obstacles que s’interposen en el camí cap al cim.
Així m’acomiado de l’estiu per donar la benvinguda a la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada