Constel·lació Estel

A la família se'ns uneix un àngel, el segon, i ara per ara, la més menuda de tot el clan familiar. Arribes amb un cop d'efecte, que només la teva mare sabrà contar-te com si fos una fàbula. Només que aquesta vegada el teu rol de protagonista màgica es manté latent, esperant dolçament i pacient en el caliu del cau matern. Només tu, Estel, saps quin és el guió. De moment, has mostrat que les constel·lacions estelars tenen una raó de ser. Nosaltres et saludarem d'aquí una setmana, o si t'agrada més, en 604800 segons. El temps suficient perquè el nivell de plaquetes maternes protegeixi el primer acte del teu cicle vital: el part. Només desitjo que sigui més breu que el de l'altre angelet, Carlota, que compta amb plus d'antiguitat, i que avui consolida el seu primer trienni. Quin tàndem!

Prediccions als esborranys

Aix aix aix...passa com les taules de multiplicar...una mica de cantarella i la memòria fa la resta. Bé, doncs, que arran d'un parell d'esborranys no publicats, i d'altres idees expressades en veu alta, he anat recuperant la bona forma quan a l'exercici de les visualitzacions. El post d'avui va dedicat als dos esborranys desats però pensats, titulats així: "R.I.P.: traspassat pels fantasmes dels mercats", de caire econòmic, i "L'excel·lència ineficient", en honor a un equip de futbol. Ara sí, ja puc eliminar-los del borrador perquè encara que no van veure la llum al seu moment, van desplegar els mateixos efectes....

Amb la qual cosa, i visto lo visto, que traduït significa sálvese quien pueda, espero que arribeu al 2015 amb les forces intactes.

Don't panic

En homenatge als qui confien en la supervivència sense indignar-se, reprenc el bloc amb una reflexió de l'Albert Einstein que m'ha semblat interessant, com d'altres que aniré penjant d'autoria menys mediàtica, encara que igual o més contudents.

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederles a las personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a si mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla".

Indignant-me no supero res perquè és una emoció negativa, així que aquest moviment tant en boga es troba abocat al fracàs, perquè les ideologies s'han esvaït fa temps. Totes, no n'ha quedat n'hi una. L'autor del llibre s'haurà forrat però tú, indignat, continues igual. Els titelles, al teatre. Vendre fum sempre serà un bon negoci.