Estimat blog, ha arribat l'hora d'acomiadar-nos per continuar plegats un nou camí. Vaig començar amb un compromís: seguir fins que em cansés de caminar per aquí. I aquest moment ha arribat, i ja fa temps per ser franca, a la vista de la última entrada publicada. Si no he tancat abans la paradeta ha estat per mandra, perquè em costa tancar bé les etapes. He rellegit els meus pensaments, reflexions i emocions, déu n'hi do. Ha estat una eina útil i eficaç en els moments clau de catarsi, i gràcies a això, la transformació ha trucat a la porta per quedar-se una bona temporada. Es troba a gust i no vol marxar. La motivació és diferent i m'atrau la idea d'iniciar un altre mena de blog, anònim. Havia pensat en un epitafi com a titular, i en una làpida per il·lustrar el tancament, eso, un matar i enterrar, però no sóc cap killer de blogs. Aixó sí, un xic tocada de l'ala potser, i m'encanta. No és cap final, sinó una bifucarció.
La direcció queda anotada en el meu diari de navegació. Pel que m'ensumo, sospito que serà un camí menys concorregut. Una pista: seguiré el principi del monjo franciscà, i filòsof, a qui es va atribuir el principi de la navalla d'Ocamm, també conegut com a principi d'economia o parsimonia, segons el qual quan dues teories en igualtat de condicions tenen les mateixes conseqüències, la teoria més simple té més probabilitats de ser correcta que la complexa. Bé, ja sé que no és un dogma irrefutable, però davant d'un dilema, m'ajuda saber que la solució pot recaure en l'explicació més simple.
