dissabte, 13 de setembre del 2008

Simplement, poesia

Algun dia m’agradaria escriure poesia. De moment, la llegeixo tímidament. A la família hi ha una petita poetesa que, amb geniuda facilitat, composa tota mena de versos i de contes. Ara no està per romanços, perquè la seva tesina li té el cor i el cap robats.

Espero que ben aviat pugui dedicar un poema a les meves germanes. L'Anna, la petita, i l'Ester, que en breu marxarà ben lluny.

De poesia, com les persones, n'hi ha per a tots els gustos i per a qualsevol moment. Poesia per llegir en silenci o bé en companyia, durant la nit i el dia o pel capvespre, dins del llit, en una sala d'espera, al tren o a prop del mar, per escoltar a la ràdio o en un concert de música, per recitar o composar cançons, per regalar, per emocionar o per compartir en un blog.

Poema
Joan Brossa


A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la trascendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

Un sonet per a tu
Miquel Martí i Pol

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.