En el darrer programa d'en Punset, l'expert de torn qüestionava el sistema educatiu actual, i amb raó. El mètode està obsolet en el món occidental de les TIC, el germà ric del planeta, perquè el sistema d'aprenentatge s'ha transformat en una font d'avorriment, fent sorgir la desmotivació en l'alumnat novell. El rovell de l'ou és trobar la clau de volta per redreçar la funció social de l'escola. Aquest desllorigador permetrà detectar la font d'estímuls que actualment ens demanen les generacions més joves i adaptar els canals de transmissió i assimilació del coneixement als temps actuals (la capacitat d'adaptació és predicable a tots els nivells, escola inclosa). D'aquesta manera es pot començar a esvair la frontera entre els diagnòstics erronis de TDAH i les causes reals del dèficit d'atenció en la canalla.
Aquesta crítica no és gratuïta perquè, tard o d'hora, les persones adultes s'incorporen al món del treball, un caldo de cultiu per treure profit de les seves habilitats innates, descobertes i potenciades durant l'etapa escolar, amb l'ajut de mestres i la família. Aquest binomi instructor és un motor d'exploració eficaç per optimitzar la vida laboral en actiu. D'aquí, doncs, la importància que un mateix prengui consciència d'allò que sap fer bé amb naturalitat i sense esforç afegit, per assolir més satisfacció en l'àmbit laboral i, de retruc, augmentar voluntàriament el rendiment de la salut mental i física a un cost de producció nul o molt lleu.
Posats a fer números, considero interessant conèixer aquest tipus de rendibilitat personal, perquè en aquest mercat tots tenim un preu. L'aposta per una política coherent en recursos humans repercuteix en el marge de benificis, perquè tothom guanya. En fi, que aquesta reflexió m'ha vingut al cap després de rebobinar sobre la meva vida laboral i del "reset" fet oportunament. Això no ho vaig aprendre a l'escola ni tampoc a casa, sinó gràcies a l'experiència. Cadascú té fe en la seva medicina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada