La maldat és al dimoni com l'àngel a la bondat. Una versió peculiar sobre la dualitat de la realitat humana, que és la que em toca viure. I pel que he vist fins ara, ni els uns són tan dolents, ni els altres uns virtuosos en la matèria.Ara bé, la relativitat té excepcions. La desprotecció i els crits de silenci per abusos sexuals i maltractaments. No destaco cap franja d'edat, ni de gènere o col·lectiu, perquè no hi ha frontera que delimiti uns fets més greus que d'altres segons el perfil agredit. En tot cas, coincidiràs amb mi que el risc és més elevat durant l'etapa infantil o l'adolescència. Il·lusions robades a cops de domini.
Conec algunes víctimes convertides en joguines trencades pel seu entorn més proper. Puc discrepar sobre certes conductes, però no tolero la justificació d'alguns secrets de família, ni la hipocresia que s'aixeca al seu voltant, on gairebé ningú qüestiona què s'amaga darrere d'una bondat de manual.
Per definició, les joguines trencades són causes perdudes recuperables. La impotència les delata, malgrat el maquillatge d'aparent fortalesa. Els treballs per arreglar aquestes fisures demanen delicadesa i molt de tacte, com l'artesà de porcellana. A diferència de les nines, la reparació pot topar amb un dilema, el de la víctima no cooperativa.
Un escenari fràgil que implica el treball de professionals competents, amics de l'ànima i voluntariat, sense oblidar l'autoresponsabilitat de la pròpia víctima per sortir de l'abisme. Per ètica personal, donar un cop de mà no significa suport incondicional. Malauradament, són avaries que s'arreglen amb voluntat de ferro i poques píndoles. Les paraules, cera; les obres, acer.
La bonanova és que l'espurna interior d'alguna joguina trencada ha permès la construcció de llars amb caliu. Com les causes perdudes, han pogut retrobar-se amb el millor d'elles mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada