La vida és com una fletxa. Un sentit únic i dos punts. L'impàs entre l'inici i el final és la nostra trajectòria. Retratrem aquest recorregut amb fotografies, per copsar l'evolució del nostre temps vital. Poques vegades es manté inalterable.M'agrada observar fotografies de les persones, sempre i quan tingui l'oportunitat per fer un cop d'ull. Una curiositat que es pot truncar per motius diversos, com ara l'escassetat, la manca de senyals de vida dels seus temps, perquè s'ha estancat o bé no s'ha actualitzat.
Les arrugues són plecs inevitables, encara que algunes persones, lluny d'arrugar-se, donen el millor de sí mateixes amb el pas del temps, com els bons vins. Òbviament, no cal el testimoni fotogràfic, per bé que ajuda en el diagnòstic dels moments i les emocions viscudes.
Una altra cosa és el regal de la fotogènia, que multiplica l'atenció i l'atracció envers la imatge retratada. LLevat d'excepcions, és una gràcia que es pot adquirir a base de somriures i deixar-se mimar pel flash. El tacte és així de generós, entre d'altres exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada