Avui he dit prou. Ja està. Fa una estona que m'he refet d'una petita crisi d'ansietat. Sense medicació, com he vingut fent des de que me la conec com si fos una experta en la matèria. Modèsties fora: sóc una experta des de que, fa un parell d'anys, vaig patir el primer atac de pànic: 11 d'abril de 2014. Hi ha dates que no s'obliden. Després van seguir rèpliques i psicòleg. Continuava en boira baixa.
Al 2015 recaiguda, amb baixa laboral inclosa i visites de seguiment al psiquiatra. Paradoxalment, la recaiguda va ser un bé de déu, perquè gràcies a ella vaig capficarme de ple en el món emocional. He comprès el mecanisme de l'ansietat i com funcionen els episodis més crítics (els coneguts atacs de pànic o crisis d'ansiestat). Bona notícia: l'ansietat és curable...quan un es desensibilitza dels símptomes físics previs al subidón de nervis que et desborda i descontrola. Perdre la por a la por. Una lliçó que s'aprèn amb la pràctica, la terapia cognitiva i amb perdre la por a la mort. Així de simple.
Bon dia a tothom, he tornat a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada