El tret de sortida

Avui he bufat un munt d'espelmes, tantes com la meva edat. El canvi d'horari m'ha proporcionat un regal matiner i ben original, un dia amb 25 hores. Tot i que el DNI va a missa, em sento renovada, sense importar-me gaire la documentació oficial d'aquest tipus.

L'aniversari m'ha fet rebobinar fins al punt zero. Ara fa uns anys tenia poques hores de vida, una menuda nascuda de la unió de dues ànimes un xic visionàries, quan van decidir posar-me el nom que tinc. Etimològicament, prové del grec i significa monjo solitari. La tendència a la solitud i als moments de resguard m'han acompanyant de ben petita, per bé que els plaers terrenals m'atrauen més que la vida contemplativa. Sóc com sóc.

Santoral en mà, em correspon l'honor de ser la patrona de les dones casades. Es tracta d'un càrrec fictici perquè encara no he signat cap paper davant de jutges o vicaris. Alguns compromisos no necessiten el vist-i-plau de tercers, però fiscalment resulten més rendibles. En qualsevol cas, els mèrits divins d'aquest ofici són dignes de lloança i confio que, en el dia de demà, els meus menuts siguin més dòcils que Sant Agustí, fill de la meva predecessora.

Una tercera versió, l'astrològica, em situa sota el signe dels escorpins. Diguin el que diguin, alguna influència rebem dels astres, que fins al moment cap humà ha tocat el Sol sense haver-se volatitzat abans. La resta de la carta astral és embolicada i poc donada a les coses fàcils.

Amb aquests precedents, l'aniversari ha trucat a la porta després d'unes setmanes força distretes. El cap ocupat fa perdre la noció del temps. L'he compartit en la intimitat dels meus, del caliu familiar, i envoltada per bones sensacions. Hi ha quelcom extraordinari que s'apropa. Estic convençuda que tot plegat és el resultat del "click" al cap amb el qual un bon dia t'aixeques per deixar enrere allò que t'impedia avançar àgilment. El canvi de xip obre camí cap a una satisfacció rodejada de fets aparantment casuals.

Per alguns, això depèn exclusivament de la bona sort, resumida en l'expressió "tenir una flor al cul", o bé ho justifiquen per raons d'atzar o d'un cúmul de casualitats, paraules que he suprimit del meu diccionari personal. Per a d'altres, entre els quals m'incloc, és la posada en escena de la llei de l'atracció. Atraus allò en què de debò prestes l'atenció, ni més ni menys.

Quina mena d'iman ets?