Cercamón

Sempre hi ha una primera vegada. El protagonista d'avui forma part de la meva primera història d'amor. Ens vem conèixer a la facultat l'any 1992 i, sense volta ni solta, vas posar-me damunt la taula un enigma difícil de descobrir.

Aquesta bonica història va acabar per Sant Jordi. Et vas acomiadar amb un regal, un llibre, que vas dedicar-me amb l'esperança que algun dia arribés a comprendre les paraules d'un fragment molt concret, indicat amb un punt de llibre.

Només tenia 20 anys i tot allò em va superar. No estava preparada per assimilar la trascendència d'aquell missatge, més propi d'una conferència de psicologia que d'una primera experiència amorosa. Era la primera vegada que algú em parlava de l'amor fred, de l'amor calent i de fer teatre. Què carai pintaven la temperatura i les arts escèniques en tot allò?

Aquella tarda, amb la delicadesa i la generositat que sempre et van acompanyar, vas definir-me com un diamant en brut que només l'experiència poliria fins a esdevenir un tallatge únic. Tenies l'absoluta certesa que el missatge, tard o d'hora, l'acabaria copsant.

I així va ser. Han estat gairebé dues dècades per descobrir aquell enigma, però l'espera ha valgut la pena. Gràcies a tu, i als que et van seguir més tard, he començat a trobar sentit al món de la parella. Com bé diu una amiga, es tracta d'una qüestió improbable però possible. Afortunadament.

El passatge comença amb les paraules que Esclarmonda adreça al seu amant Cercamón, que s'observaven sense dir ni mot, comprenent massa bé allò que passava:

"L'amor, Cercamón, és un difícil equilibri. Tu em vols, però a la vegada has d'ésser desinteressat; m'has d'estimar perquè jo existeixo, però no voler-me tenir. Em podràs també tenir, però no abans de passar per l'estat de no necessitar-me. Cerca un estat de disponibilitat, de benvolent direcció o atenció vers mi; cerca un estat de solitud immensa, eternal, el buit infinit obrint-se dintre teu. I quan siguis sol i siguis tot teu, seràs obert sense direcció premeditada; aleshores et trobaràs amb mi i m'estimaràs com estimaràs tota altra cosa: jo, lliure del teu voler, enfront del teu voler sense direcció ni preconcepció et podré mostrar allò que sóc, podré manifestar-me tal com sóc en tota la meva esplendor o mesquinesa. Tu em trobaràs de debò i el teu amor, sense voler, pujarà a altures mai assolides per la voluntat. Serà amor sense voler, quan ho hagis tastat no hauré de dir-t'ho."

El diàleg continua amb un seguit de preguntes que planteja el desconcertat Cercamón, contestades per la seva estimada. Tot un secret, que trobaràs al llibre Cercamón, d'en LLuís Racionero.

Només tenia 20 anys, massa jove i inexperta. I així, amb cavallers i un parell d'amants perduts pel territori català, el destí em clicava l'ullet col·locant una pedra angular al bell mig del meu camí. Una manera poc convencional per començar a aprendre la primera lliçó d'un màster: el de l'art d'estimar sense lligams.