Sóc advocada per un cop de calor. Així de simple. La idea inicial era matricular-me en la diplomatura de graduat social. Fins aquí cap problema, llevat que les oficines no obrien durant les tardes d’agost. Això va suposar un viatge d’anada inútil, en una tarda de moltíssima calor.En aquella època, als “ferrocatas” no s'havia generalitzat l'ús d'aire condicionat, però continuava existint la distinció de classes, amb vagons de primera i de segona, seients de vellut de color verd i estava permès fumar. També existia la “llançadora”, un trajecte curt entre l’estació de Bellaterra i el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A l’alçada de no sé quin punt de la tornada, vaig començar a valorar els pros i contres d’estudiar a Barcelona, inclosa la propina de les dues hores diàries en tren i la calor insuportable dels mesos de bonança. M’estava escalfant el cap davant d’un panorama que no m’entusiasmava gens ni mica.
Paral·lelament, guanyava terreny la idea d’escollir la primera opció del full de carreres universitàries, marcada a l'institut quan encara era menor d'edat, o sigui, la llicenciatura en Dret a la UAB. Dit i fet. La llançadora sí que funcionava durant les tardes d’agost.
Vaig arribar a casa amb la feina feta. Matriculada en Dret. Un petit canvi de no res, improvitzat a última hora per un cop de calor. Vet aquí la meva versió particular de l'efecte papallona. Per endavant, cinc anys de formació i de noves experiències.
D’aquella època de joventut conservo un molt bon record, gràcies al testimoni d'un tresor amagat per les "campanes", el bar de la facultat i el solarium del campus: la colla de l'uni. Un grup diferent, que continuem amb l'esperit que va forjar la nostra amistat: l’amplitud de mires. Tan diferents i tan propers alhora. Vaig ser molt afortunada. Per a tots vosaltres, un petonàs!
Recomano a tothom l’experiència universitària. No pels estudis, que la intel·ligència no es mesura per un títol penjat a la paret, sinó perquè va ser una bona escola de la vida, un espai on em vaig començar a espavilar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada