Mides seductores

Avui va de mides, com el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any, amb 9 hores de Sol i 15 de nit. Canviem d'estació, i molt aviat, d'any.

Més mides. Fent paròdia amb el món del 90-60-90, el de la comunicació també té les seves "mesures perfectes": 55-38-07. És sabut que a l'hora de transmetre, només un 7% depèn del llenguatge verbal. O sigui, que en un encontre cara a cara, el moll de l’os radica en l'altre 93%. Una majoria absoluta on el 38% depèn del llenguatge paraverbal (la veu, el to, la cadència, el volum, ...), i un 55% del llenguatge no verbal (gestos, imatges, posició corporal, actitud...).

Ambdues fórmules són complementàries. Es tracta d’atributs i d’habilitats que poden ser naturals, innates, o si manquen assolir-les amb treball conscient o saludablement al gimnàs. Les mides físiques són les que són, visualment atractives, però la cinta mètrica no conversa ni dialoga. Per això, em vaig interessar pel món de la comunicació, que amb el temps m’ha acabat fascinant.

Les situacions quotidianes, siguin de la naturalesa que siguin, són intercanvis d’informació molt valuosos. Posem en joc un egoïsme ben entès que busca despertar interès, atraure, convèncer, motivar, guanyar o negociar. Perdre mai. Alguns entesos parlen de seducció en aquest camp, perspectiva que comparteixo.

Personalment, m'estimo més una comunicació clara, simple i directa. L’experiència i la intuició són bones aliades. L’una mostra la realitat d'allò que és amb el temps, paciència i perseverància; l’altra, més ràpida, la certesa de saber la veritat en dos segons, sense oblidar la cautela en les primeres impressions. Les conclusions, més endavant. Precipitar-se, només pels barrancs.

Com et comuniques?