Una vegada vaig conèixer una persona, de sobrenom Cor Petit (en homenatge al personatge del Bola de Drac Z). Durant el breu però intens trajecte que vam compartir plegats, em va ensenyar un joc: numerar els moments de felicitat. El 6, el 98, el 234, el 32, el 568…Instants perfectes, de plenitud.D’aleshores ençà, ha plogut molt. Almenys és així com ho sento. Sembla mentida com una proximitat pot quedar tan llunyana sense transcórrer massa temps entre l’avui i l’ahir.
El joc em va agradar, i continuo numerant. A vegades en silenci, altres en veu alta. Quan ho faig, m’adono que estic acumulant un bon grapat de pessics. Darrerament, potser més. Fa poc, em vaig desprendre del meu tercer diari personal, amb la calma, després d’una pausada relectura. Seguint la tradició, va acabar a les escombraries, ben trinxat. Va ser el moment de felicitat nº 184.
Com que el premi d'una bona acció és haver-la feta, ho vaig celebrar simbòlicament posant-me un barret: una corona reial. Un ritual convertit en realitat, gràcies als comerços de disfresses. Tan de bo esdevinguis un autèntic rei o reina del teu propi reialme. I no per un dia, sinó diàriament. Si ja t'has coronat, enhorabona.
Quin barret portes al cap?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada