Agonia sense morfina

Celebro amb ironia la crida a la vaga de jutges i magistrats, perquè no solucionarà res. Ara bé, qualsevol aproximació a la trinxera judicial és benvinguda per donar a conèixer les condicions amb què s'imparteix la Justícia a les nostres contrades.

Reportatges com l'emès pel programa 30 Minuts de TV3, desmitifiquen l'aureola que envolta el cim de la jerarquia judicial. Potser una part de l'audiència no hagi trepitjat mai un jutjat i s'ho pensin dues vegades a l'hora de sol·licitar l'auxili judicial per resoldre llurs problemes. S'impulsa la mediació com a mitjà alternatiu de resolució de conflictes, però les estadístiques no acompanyen.

Això no obstant, confio que el sistema judicial anirà millorant, a pas de tortuga. L'impuls i el canvi són obvis però sóc escèptica pel que fa als resultats d'aquesta convocatòria, perquè les mobilitzacions anteriors han resultat paper mullat.

A veure si amb aquest cop de puny, el govern impulsa d'una vegada per totes les reformes per evitar l'ensorrament definitiu del sistema. Fins al moment, l'Estat ha prioritzat el canvi en d'altres administracions, com per exemple la tributària, una de les més àgils i eficients del sistema públic. La pela és la pela. És una llàstima que el sistema judicial no sigui un sector estratègic per rebre els ajuts milionaris que actualment s'estan destinant a l'empresa privada. Amb o sense crisi, una justícia lenta és una injustícia.

D'altra banda, aquest mal endèmic encobreix un altre de més feixuc, com és la reforma de la funció pública. Tímidament, s'han publicat estudis amb format de llibres de color blanc, palesant una realitat que l'autoritat competent va demorant en un calaix de sastre. Amb o sense crisi, els sous públics estan garantits, i si la cosa pinta magre, es congelen sense acomiadaments ni expedients de regulació.

Com a lletrada, formo part d'un sistema imperfecte, raó per la qual continuaré aprofitant les escletxes d'aquesta realitat, que ha oblidat el principi de celeritat consagrat a la mare de les lleis, la Constitució. Mentre no la reformin i converteixin la lentitud judicial en dret fonamental, continuarà vigent la fórmula matemàtica del dos més dos no és igual a quatre, tot observant com els tribunals es van enfonsant com el Titànic.