Per norma, la ignorància és un recurs defensiu més propi dels instruïts que dels analfabets. El costum arrelat d’assentir condicions en format de clàusules, sense prèvia lectura i comprensió de les mateixes, resulta una font de maldecaps per als sotasignants.Davant del dubte, millor preguntar per estalviar confusions i malentesos a posteriori. Diu un proverbi xinès que qui pregunta és ignorant per un moment, però aquell que no pregunta serà ignorant per sempre. Ja sigui per desinterès, desídia, impaciència o temor al ridícul, preguntar res surt car a l'hora de solucionar adequadament els problemes descrits en aquelles oracions volgudament desconegudes.
I llavors, quan les hipotètiques incerteses esdevenen reals, sorgeix la rebel·lió dels ignorants contra els efectes de la lletra menuda. LLegir i escriure és un pack bàsic de l’educació elemental actual, un dret universal del qual ben pocs se n’escapen. En canvi, el cap buït o mancat de curiositat, és la resposta adulta per justificar el "coitus interruptus" del desconeixement sobtat.
Com la canalla, preguntant s'arriba a Roma. Si persisteixen les dificultats de comprensió, en resulta útil la pedagogia dels exemples o bé una cita prèvia amb l'especilista de torn, abans de rubricar compromisos com un ignorant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada