Poc m'imaginava que tornaria a enviar una carta als Reis d'Orient. Sembla que això d'escriure s'encomana com la grip. Un ritual que no recordava des de la infantesa. Tot i els anys, m'he il·lusionat com aleshores.Espero conservar la ingenuïtat força temps per divertir-me com avui, quan redactava la carta manuscrita per a ses majestats i després la dipositava en una bústia groga de correus, sense segells, i amb una direcció que no surt ni als GPS.
Aquesta vegada, més conscient que mai, la llista és breu i concreta. Un repóquer d'asos, o si s'escau, una escala de color. Cada cop que identifiqui les bonanoves desitjades, duré a terme el pacte convingut amb ses senyories reials.
Què seria de la vida sense fer petites bogeries personals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada