La memòria recorda allò que vol. És capriciosa. Allò que no vol, s’ho cruspeix l’amnèsia. Desconec perquè, quan li dóna la gana, esborra rastres. La meva, a part de capriciosa, és d’elefant. I que duri.
Escriure el blog em motiva. Estic agafant una certa disciplina, ni que sigui per trobar continguts. Les idees surten com bolets, i per evitar un caos ideal, ordeno, prioritzo i escolleixo.
O sigui, que escriure m'ajuda a plantar cara a l'arxiconeguda "ho tinc molt clar al cap, però no em surten les paraules". Falta de pràctica, com gairebé tot.
La qual cosa em situa davant dels diaris personals. Les fotografies escrites dels sentiments. Els testimonis silenciosos de diàlegs íntims amb les emocions.
Durant l’adolescència, vaig escriure el primer. Va acabar a les escombraries. Igual que el segon, a tocar dels trenta. Un altre, més recent, el vaig donar voluntàriament. Abans d'aquest, però, vaig encetar un tercer, l'any passat i que encara conservo, de moment.
Anyoro una mica els diaris perduts. M'hauria agradat recuperar-los, especialment el segon. No obstant això, recordo què vaig escriure i per què. Em poso les mans al cap, i somric. Aleshores, no m'imaginava el que vindria després. La incertesa té aquest punt salat.
En fi, agradi o no, tinc una memòria que s'altera poc. Toco fusta. Sort que sóc discreta, o almenys això diuen de mi.
Escriure el blog em motiva. Estic agafant una certa disciplina, ni que sigui per trobar continguts. Les idees surten com bolets, i per evitar un caos ideal, ordeno, prioritzo i escolleixo.
O sigui, que escriure m'ajuda a plantar cara a l'arxiconeguda "ho tinc molt clar al cap, però no em surten les paraules". Falta de pràctica, com gairebé tot.
La qual cosa em situa davant dels diaris personals. Les fotografies escrites dels sentiments. Els testimonis silenciosos de diàlegs íntims amb les emocions.
Durant l’adolescència, vaig escriure el primer. Va acabar a les escombraries. Igual que el segon, a tocar dels trenta. Un altre, més recent, el vaig donar voluntàriament. Abans d'aquest, però, vaig encetar un tercer, l'any passat i que encara conservo, de moment.
Anyoro una mica els diaris perduts. M'hauria agradat recuperar-los, especialment el segon. No obstant això, recordo què vaig escriure i per què. Em poso les mans al cap, i somric. Aleshores, no m'imaginava el que vindria després. La incertesa té aquest punt salat.
En fi, agradi o no, tinc una memòria que s'altera poc. Toco fusta. Sort que sóc discreta, o almenys això diuen de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada