Titulitis vs Talent

Ahir, el món olímpic va coronar un mite. I vet aquí una anècdota explicada pel Michael Phelps després d’assolir el seu repte personal. A l’escola, el seu profesor d’anglès va sentenciar que mai arribaria a ser res.

A fets consumats, és evident que el docent ha quedat desacreditat. No qüestiono els seus coneixements en lingüística, però es va precipitar alhora de dir el que va dir. Ho has fet mai, tu?

Jo, sí.

Recorda: ningú té cap poder sobre tu. Cap persona està legitimida per dictar sentències sobre el teu futur. Segur que molts de vosaltres podeu somriure com ho feia en Phelps. D’altres no per una sentència fantasma. Si et trobes davant d’aquesta persona, intenta escoltar i observar sense fer valoracions. Respecta-la pel que és, no pel que té o la seva titulació.

Com diu la dita, No menyspreïs ningú, un àtom fa ombra.

El talent és natural, únic i personal. El teu només et pertany a tu. El meu, a mi. Talents diferents, persones similars. M'agrada compartir el meu talent amb tu.

Ets autèntic o una fotocopiadora de talents al·liens?

Ets un guió original o una versió adaptada als gustos dels altres?