diumenge, 17 d’agost del 2008

Decisió de compromís

Després d'unes setmanes desconnectada, arriba l'hora de la veritat. He recarregat les piles i tinc ganes de tot. Ahir vaig contemplar l'eclipse lunar parcial. La lluna estava enigmàtica, amagant la seva immensitat, amb sutilesa.

Fa poques hores he començat una nova lectura. Transcric un passatge favorit referit per l'autor T. Harv Eker, que recull les vivències de l'explorador Murray durant les primeres expedicions a l'Himalaya. Diu així:

"Mientras no estemos totalmente comprometidos habrá indecisión, existirá la posibilidad de echarse atrás y habrá siempre ineficacia. En relación con todos los actos de iniciativa (y de creación), hay una sola verdad elemental, cuya ignorancia mata innumerables ideas y planes espléndidos: en el momento en que uno se compromete firmemente, la providencia se pone también en movimiento. De la decisión surge todo un caudal de sucesos que provoca todo tipo de incidentes imprevistos a nuestro favor, causa encuentros casuales y trae la ayuda material que nadie habria soñado encontrar".

Has descobert quin són els teus compromisos? I les teves passions ?

To be continued....

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I tu, quin és el teu compromís? T'has compromès amb les causes perdudes? Aleshores ja són causes retrobades!! Bona feina, Mònica! I molt bon estil escribint! Endavant i continua amb el compromís d'escriure...ja veuràs quantes sorpreses pel camí!! La teva germana que t'estima. Anna.

Ester ha dit...

En el compromís, trobarem la força per viure amb la determinació necessària per assolir els nostres reptes personals. En la contribució a una causa major, trobarem la inspiració per enfortir els nostres compromisos.

Faig una pausa i us invito a la següent reflexió: quins són els vostres valors? Sobre quins pilars construiu les vostres vides? Lluny de tota influència dels atrevits judicis que ens envolten constantment, quina és l'essència que fa únic i indispensable el vostre compromís amb la resta de la humanitat?
Amb simpatia i cor obert,
La teva germana que t'estima,
Ester

Anònim ha dit...

Caram,
quines germanes que tens!
Snif, a mi mai m'han llegit amb atenció ni molt menys comentat...
(tanco parèntesi sentimental)

És curiós el fil lògic d'aquesta reflexió: en la mesura en que ens comprometem prenem decisions que ens porten a un estat de creativitat i d'iniciativa, confiança fins al punt que, com diria Paolo Coelho, "l'univers conspira perquè ho assolim".

Tot plegat em recorda també al títol del meu blog: aquelles casualitats buscades (amb iniciativa), llums, senyals que ens confirmen que anem pel bon camí...