A mesura que m’engresco en l’aventura d’escriure, m’adono que la destinària sóc jo mateixa. Poques persones coneixen l’existència d’aquest blog. Estic "en petit comité", com dirien els francesos. L’ànima és potenciar els talents propis. La satisfacció de disfrutar amb allò que faig.
El blog està viu. Per això, anirà canviant.
És el meu diari emocional compartit amb tu, que ara mateix m’estàs llegint. És una fantasia real. Existeix i batega al meu ritme.
De ben segur, serà un espai on rendiré homenatge a les persones que m’han dut fins aquí. Si vols safareig, no en trobaràs. Només els qui s’identifiquin sabran que són els homenetjats.
El primer homenatge és per a tu, perquè m'has descobert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada